La Prehistòria (2.000.000 a.C.- 3.000 a.C.)

Aquest és el primer període de desenvolupament humà on hi apareixen diverses espècies d’homínids.   Etapa en la que els homes comencen a fabricar els primers instruments. El treball de la pell és una de les primeres activitats de transformació manufacturera que va emprendre l'home, ja en els primers recorreguts de la prehistòria. Anirem explicant aquest procés evolutiu en les diferents etapes de temps en que es divideix tot aquest llarg període de la història.

Paleolític inferior se situa entre els anys 2.000.000 a.C. i el 120.000 a.C. aproximadament. Molt abans de dominar l'art de teixir l'home prehistòric va descobrir les possibilitats que li oferia per a la seva vida quotidiana la utilització de pells dels animals caçats. La industria de la pell va estar des de sempre íntimament lligada a la pedra, fins al punt que ja en els jaciments més antics del Paleolític inferior es van trobar raspadors de sílex destinats a l’esquarterament dels animals sacrificats i al raspat de les pells. (Jaciment Paleolític de Lazarat a Niça).

Pedra de Sílex que s'emprava per raspar la pell

Les pells, però, no duraven gaire ja que al poc temps d'estar separades del cos de l'animal començava la seva putrefacció. És difícil dir com i de quina manera però sembla clar que els greixos van ser el primer tipus d’adob que es va emprar per a la seva conservació. El greix tou d'origen animal fixa la matèria en una reacció química primària evitant una putrefacció immediata. Tot i això la seva conservació no era massa duradora. En llocs costaners també és factible que l’acció de la sal sobre la pell fos descoberta per casualitat a l’observar que la pell submergida en líquid salí s’endureix i resisteix molt més temps.

La pell seca s’havia de raspar novament per eliminar qualsevol resta adherida i per eliminar les dureses que normalment té aquesta pell. Totes aquestes tasques d’adobatge, assecatge i raspatge a ben segur que ocupaven una gran part del temps i dels esforços dels homínids d’aquella època.  

Paleolític mitjà se situa entorn als anys 120.000 a.c. al 30.000 a.C. L'home s'especialitza en la confecció de les eines que van adreçades a diferents usos tot i que encara són molt rudimentàries. L'Home de Neardenthal és qui domina el període i destaca el fet que va aprendre a encendre i usar el foc.

Home de Neardenthal

Per la combinació de l'atzar i la curiositat van fer que l'home de Neardenthal descobrís el fum com a mètode per a conservar les pells amb la rudimentària tècnica del curat per fumat.   Aquest coneixement se suposa que el van adquirir al construir cabanes temporals i emprar les pells com a recobriment.

Cabana recoberta amb pells, usada per l'home de Neardenthal

Paleolític superior se situa entre els anys 30.000 a.C. I el 15.000 a.C. aproximadament. L'Homo Sapiens és qui domina aquest període i elabora tot un seguit de petites eines per a facilitar les diferents tasques.

Homo Sapiens va demostrar els seus coneixements sobre els vegetals i les propietats dels arbres. És caçador però també recol·lector de fruits, llavors i arrels. Emprant les pells com a farcells per emmagatzemar els grans i llavors de la recol·lecta es van adonar de les propietats de les resines dels arbres i l'aigua que actuaven d'adob vegetal per curtir les pells. És possible també que deixant les pells sobre els troncs d’arbres adquirissin les resines vegetals necessàries per curar aquesta pell i fer-la més duradora. Fins i tot es devia d’adonar que al llençar una pell putrefacta entre herba seca, altres residus vegetals  i excrements, juntament  amb l’acció de l’aigua, generés el taní que destrueix la queranina de la epidermis i fan caure el pel deixant la pell curtida i mal·leable. 

Paral·lelament, dels óssos en van fer agulles i dels tendons i fibres animals i vegetals en van fer els fils. Ja estaven en disposició de cosir les pells per ajustar-les a les necessitats del cos humà. Els descobriments d’agulles en diferents jaciments arqueològics demostren aquest fet. Gràcies a l’útil de l'agulla poden cosir les pells i fer objectes adequats a la constitució humana. Les sabates en són un exemple ja que en aquesta època comencen a emprar-se.

Agulla feta dels ossos dels animals que servia per cosir la pell

Homo Sapiens

Neolític. Acabada la darrera glaciació l’any 9.000 a.C. aproximadament comença un  període de temps que arriba aproximadament al 3.000 a.C. Aquest període es caracteritza pel pas de l'home a la vida sedentària on els humans obtenen aliments de l'agricultura i la ramaderia. Això comporta l'aparició de poblats i la seva necessària organització amb un total respecte per la natura.

L'home es fa sedentari i comença les seves tasques en l'agricultura i la ramaderia. Es modifiquen els seus hàbits de treball i s'estableixen petites comunitats. L'aigua és l'element necessari, per aquest motiu els llocs més comuns són prop dels rius. Cal pensar que per l'adobatge de les pells necessiten d'aquest element juntament amb les resines vegetals per fer aquest adob. El desenvolupament d’aquestes tècniques permet a l’home fer bosses i diversos elements fets amb pell. La vestimenta també canvia i s’adequa a les noves necessitats sorgint determinats tipus de pell com a elements de luxe i de recreació estètica. Tot i que les pintures rupestres ja indiquen la tendència de l’home a embellir-se amb pintures i collars d’óssos, el fet d’emprar la pell com a un element de diferència vers als altres és propi d’aquesta època.

Les habilitats  es van anar perfeccionant sorgint diferents tècniques de coloració per tenyir els curtits de les pells. La malaquita és un mineral que permet la coloració d'aquestes pells. També utilitzaven flors i plantes com  el groc de la granada i el vermell de la flor de fúcsia.

Mineral de Malaquita emprat per a la coloració de les pells

Edat dels metalls. La metal·lúrgia provoca la transformació de les societats, incrementant el comerç de llarga distància i especialitzant el món laboral. A Europa és a Grècia on es comença aquest període amb les tècniques importades de Mesopotàmia. L'edat dels metalls es concreta en tres etapes: l'edat del coure, la del bronze i la del ferro.

Un home descobert en un glaciar a Otzi (Armènia) dóna molta informació sobre els estris que s'empraven en aquella època i de la pell que utilitzava per a protegir-se: una gorra, una armilla, una ronyonera, sabates i unes polaines, tot de pell de diferents animals així com un cinturó per a subjectar una destral de bronze. A més, portava un tros de pell adobada, tot i que no s'ha pogut esbrinar quin era el procediment emprat. Aquest fet demostren fefaentment el grau de desenvolupament en el coneixement de la pell i dels seus usos.

Reconstrucció de l'home trobat en un glaciar a Otzi (Armènia)

L'edat del coure dóna pas a la del bronze. D'aquesta manera els utensilis de pedra per raspar les pells són substituïts per altres de bronze més eficients i fàcils d'utilitzar. Un altre descobriment de l'època és l'ús dels botons. Els primers van aparèixer arran de mar amb l'ús de conxes perforades. A la Serra de Carrasqueta (Alacant) es van trobar restes de botons de l'època en una cova d'enterraments. Tots aquests descobriments demostren la progressió de l’home per l’art de vestir. Les pells ja es tallen es cusen i si posen botons per tal de facilitar la fixació d’aquestes pells al cos. 

Botons usats durant el Neolític

 

El descobriment del bronze i, posteriorment, del ferro van anar desplaçant completament totes les eines rudimentàries fetes de sílex que durant milers d’anys van constituir la base de la primera i més rudimentària indústria de la pell. Per tant, aquesta època dels metalls suposa un trencament dels costums a causa del descobriment d’aquest mineral com a base dels utillatges per a treballar la pell.  

D’aquestes etapes del Neolític i l’Edat dels metalls ens adonem de la lenta progressió que l’home va fent amb el descobriment i perfeccionament dels estris de treball que li faciliten la confecció d’unes pells que s’ajustin i s’adeqüin millor al seu propi cos. Podem dir que totes aquestes accions van adreçades a aconseguir una millora de la seva vida en el propi dia a dia, sense cap més objectiu. L’aspecte estètic és un factor que comença a sorgir i que ve derivat d’aquesta millora de la pròpia tècnica en l’ús i el tractament de les pells. 

Com a resum de tot aquest procés que hem explicat fins ara podeu accedir a: http://calzadoumh2010.files.wordpress.com/2010/02/prehistoria.pdf