L'edat antiga es coneix com un període de
temps que comença amb naixement de l'escriptura i arriba fins l'a caiguda de
l'Imperi Romà, l'any 476 d.C. Es caracteritza pel fet que van sorgir diferents
cultures riques totes elles d'aspectes socials, culturals i tecnològics que fan
avançar la societat.
Els Celtes formats per diferents pobles es
van anar desenvolupant en una cultura similar per tot el continent europeu. A
la península Ibèrica els Ibers van ser un d’aquests pobles culturalment afins
als Celtes que van poblar la part nord de la península. La pell de llop era el
seu símbol. En la seva vestimenta incorporaven cingles de cuir i per les
sabates empràvem una sola curtida i una pell sense curtir cosida artesanalment
per a l’empenya.
![]() |
Detall d'un soldat Iber vestit amb diferents elements de pell |
Sobre l’any 600 a.C. els Grecs estaven en
un moment àlgid de la seva cultura. Dels documents escrits com la Odissea i la
Iliada se n’extreu gran part del coneixement que ara tenim d’aquest poble. Als
grecs els agradava anar lleugers de roba, preferien emprar els teixits lleugers que no pas la pell.
Malgrat tot, existeix la llegenda del “Vellocina
d'or”, en la qual Jasón roba al dragó la pell d’un carner. També cal fer
esment a la pell de lleó sobres les espatlles d'Hércules. El cuir s'emprava per
molts altres usos com per exemple: el calçat i les cingles. A tall d'exemple un
fragment de l'Odisea: " le entregó unos
harapos desgarrados, impregnados de humo, después los cubrió con
la gran piel desollada de un ciervo ligero y le hizo coger , por último, un
cayado y una miserable alforja..." La pell era símbol de pobresa.
![]() |
Escultura de Jason portant al braç la pell de corder |
Hem de pensar que en aquest mil·lenni feia
molta calor ja que la terra estava dins d’un període càlid dins de la seva
evolució. Possiblement aquest fet fos determinant per deixar la pell de banda
com a element de vestir. De fet, l’art del teixit és el que més es va
desenvolupar en aquella època amb les fibres de cotó i lli com a principal
matèria prima.
Quan Alejandro Magno va entrar en contacte
amb Aquemènida el va captivar els pantalons de pell que eren molt còmodes per
muntar a cavall. Va importar molts usos de la pell i sobretot les tècniques del
curtit. Un dels més destacats és la sabateria. Gràcies a aquest contacte
aquestes tècniques d’adobatge i curtició es van desenvolupar ràpidament per tot
el Mediterrani.
Sobre l’any 200 a.C. Roma ja s’havia
convertit en una potència conqueridora que armava un gran exèrcit. Precisament
aquest exèrcit romà és el principal consumidor dels productes de cuir que es
fan en aquell moment. Els cascs, l'armadura pectoral, les sandàlies i l'escut
eren fets de cuir, així com altres elements ornamentals secundaris. El comerç va
estar centralitzat a Roma a traves del gremi al port d'Òstia.
![]() |
Detall d'un soldat romà amb diferents elements de pell |
El calçat de cuir esdevé un símbol de la
classe social de qualsevol ciutadà de l'imperi. Així els militars empràvem la 'Calinga' els filòsofs la 'boxea' els camperols i esclaus no empràvem cuir sinó albarques.
Els magistrats portaven sandàlies amb tires de cuir entre els dits. Entre els
ciutadans, els patricis portaven pell acolorida sense adobar lligades amb quatre
tires de cuir. Els senadors la pell era negra amb una sivella de marfil.
Per ampliar informació sobre el calçat romà podeu accedir a: http://www.imperivm.org/articulos/calzado.html
Les guerres púniques de Cartago contra
Roma tenien el rerefons del control romà sobre el cuir procedent dels
territoris orientals i nord-africans. Aquest trencament del monopoli fa que
neixin diferents blanqueries dins el món romanitzat. La península Ibèrica i el
sud de França es converteixen en grans productores.
Volem esmentar aquí que a l’any 50 a.C. a
Ilerda es va desenvolupar un fet transcendental entre les tropes de Juli Cèsar
i les de Pompeu. La nostra ciutat estava ja plenament integrada dins els inicis
de l'Imperi Romà. Entre altres activitats a Ilerda tenien importància les
adoberies a l'igual que en altres indrets de la península com Botorrita
(Saragossa) on van aparèixer calç i sofre per tractar la pell entre els segles
III a.C. I i d.C. aquesta pell s'exportava a Roma d'on es rebien productes de
ceràmica en un emergent comerç.
Podem veure que al llarg de tot aquest
període que anomenem Edat Antiga els usos de la pell van canviant tot i que les
tècniques d’adobatge es mantenen força estables. Europa va importar aquests
procediments del tractament de la pell de les cultures orientals que van
desenvolupar uns procediments més avançats i subtils. Cultures com la de
Mesopotàmia i la d’Egipte van ser les principals exportadores d’aquest tipus de
treball. Pel que fa als usos podem observar com la pell deixa de ser la part
important del vestit per convertir-se en la matèria primera per a la fabricació
de diferents objectes entre els que destaca la seva aplicació al calçat i als
diferents elements de protecció de l’exèrcit com els escuts i les cuirasses.
Això suposa, doncs, un cavi en relació a èpoques anteriors de la Prehistòria.
Aquest canvi, però, es va fent de forma paulatina i progressiva sense que en
cap cas perdi la importància de l’ús d’aquestes pells en la vida quotidiana
dels homes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario