domingo, 3 de junio de 2012

Edat Contemporània (1769 - fins avui)


La Revolució Francesa va comportar l’inici de tot un seguit de canvis que es van anar succeint durant tot el segle XIX. En la zona Mediterrània la situació del sector era esplèndid, excepte precisament a França, on la supressió dels privilegis corporatius van provocar un estancament en la seva producció. 

Es comencen a succeir diferents avenços tecnològics i canvis en la producció de la pell derivats del procés d’industrialització que va marcar el desenvolupament d’aquest segle XIX. Els canvis tecnològics fan referència a l’aparició del curtit de la pell amb alumini i crom i, més endavant, amb sals de ferro i de zirconi. De fet, aquests procediments dotaven a la pell de més solidesa i resistència. Els canvis productius se centren en l’ús de l’energia elèctrica com a motor del treball productiu. La mecanització apareix i s’implanta de forma accelerada permetent fer els processos tradicionals d’una manera més pràctica, ràpida i eficient. Tots els processos es veuen afectats. A tall d’exemple citarem:

L’escorregut: on els mitjans mecànics permeten absorbir i eliminar una quantitat d’aigua més elevada.

L’estirat i Allisat:  on les arrugues pràcticament queden eliminades i permet obtenir una superfície molt més polida i acabada.

El Preassecatge: on es podrà ajustar el grau d’humitat de forma més precisa i adequada per a l’operació d’estovat.

L’estovat: permetrà dotar la pell d’un grau de suavitat i duresa desitjat.       

L’assecatge: permetrà obtenir un grau d’humitat definitiu per a la conservació adequada de les pells en funció del seu ús. 

Tots aquests procediments mecànics fan que apareguin altres processos fins ara desconeguts com: l’esmerilat, el polit, l’abrillantat, el planxat etc. a més en l’aplicació de colorants es podran assolir altres tipus d’acabats més complexos, amb l’aplicació, per exemple, de la polvoritzadora aerogràfica. En definitiva, es pot arribar a fabricar la pell en funció dels objectius i les necessitats a la que va destinada. 

Però la gran revolució d’aquest segle la protagonitza la indústria química de la mà del Dr. Schiff quan l’any 1971 va descobrir el primer substitut artificial del cuir, un taní sintètic que amb el temps es convertirà en el substitut de la pell natural.  

Pel que fa a la moda i a l’ús de la pell en els vestits, durant aquest segle s’imposa la moda anglesa on els vestits es fan amb jupes i capes curtes que seran les precursores de la vestimenta actual. La pell incorporada als elements de vestir desapareix per donar pas a la pell com un altre element per a la confecció d’una peça de vestir. Ens trobem, doncs, amb abrics, barrets, guants, sabates, botes, etc. íntegrament fabricats en pell. Tot i això, cal dir que aquests vestits de pell són cars i només estan a l’abast de la gent adinerada dins de la nova societat de classes que s’ha establert en aquest segle. 

Detall de la vestimenta anglesa del segle XIX

Durant els inicis del segle XX Igualada es converteix en el principal centre productor de pells adobades de tot l’estat. Aquest lideratge es va veure afavorit gràcies a la neutralitat de l’estat espanyol durant la primera guerra Mundial. La zona del llevant espanyol es va constituir com una gran potència tant per la producció de pells com per la fabricació de calçat ubicada en la zona d’Alacant. Malauradament la Guerra Civil Espanyola va estroncar el progrés deixant al sector en un estat precari on, un cop acabat el conflicte va ser necessari importar nova maquinària i productes químics procedents d’Alemanya, Anglaterra i Itàlia. Des de llavors la producció es va diversificar abastant la pràctica totalitat dels camps i especialitats possibles. 

Si voleu conéixer de primera mà com era una adoberia del segle XVIII podeu visitar "Cal Granotes" a Igualada. Per a més informació podeu accedir a: http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm

Per ampliar informació podeu accedir a: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=39472
 
La tecnologia no s’atura i durant aquest segle es produeixen uns grans avenços amb l’eclosió de la indústria química com a portadora d’innovació en els colorants que van suposar l’abandonament de productes clàssics naturals com la goma aràbiga, les gelatines, l’albúmina etc. A més, les pells sintètiques van adquirint protagonisme i es van consolidant com a matèria primera en la confecció de roba i calçat. Tot i això, aquestes noves matèries no suposen l’eliminació de la pell natural sinó que més aviat es presenten amb combinació amb aquests elements sintètics. 
Colorant i cola per a la indústria del calçat

De tot això podem dir que els processos de curtició de la pell han canviat substancialment en relació amb els mètodes tradicionals emprats durant segles. Ara la curtició de la pell combina els extractes vegetals de sempre amb curtients sintètics donant llocs a les anomenades curticions mixtes. 

De la mateixa manera, els sulfonats i els sulfoclorats no han pogut arraconar els olis i greixos d’origen mineral, vegetal o animal que s’han emprat sempre. 

Pel que fa als acabats la gelatina i les albúmines naturals continuen convivint amb les sofisticades laques i ceres sintètiques o altres derivats de la silicona. 

Pel que a la moda i l’ús de la pell en aquest context de l’edat Contemporània estem assistint a una barreja d’elements i tendències en la que ens mostra un escenari molt ampli i divers. Podem trobar abrics de pell natural, de visó i altres animals a preus desorbitants només a l’abast de les grans fortunes on empren aquests elements com a segell de distinció i privilegi. Però també tenim a l’altra banda fibres sintètiques substitutives de la pell que permeten tenir vestits o calçats a preus molt baixos a l’abast de tothom.  Durant el segle XX s’han anat succeint de la mà d’aquesta moda etapes amb un ús més accentuat de peces fetes de pell. Per exemple als anys 20 la pelleteria va revolucionar la moda del moment. Fins i tot, es van establir granges d’animals productors de pells fines de forma que es pogués abaratir considerablement els preus del mercat. Més tard, després de la Segona Guerra Mundial es va produir el “boom” de les caçadores de cuir de color negre. Aquesta moda anava adreçada al món juvenil més dinàmic i desenfadat. En aquest punt els dissenyadors de l’estat Espanyol es van convertir en els més avantguardistes d’Europa, dissenyant i creant tant pells de gran luxe com altres anomenades “de tot terreny” més assequibles. En aquest món de fantasia no és estrany veure un vestit de festa fet de pell o una novia vestida també de pell blanca. 

Abric de visó a l'abast de la classe adinerada
A finals d’aquest segle XX comencen a sorgir diferents grups ecologistes preocupats per la natura. Aquests critiquen obertament la caça d’animals amb la finalitat exclusiva d’aprofitar la seva pell per a vestir els poderosos de la terra. Aquesta caça indiscriminada fa que molts felins mustèlids i foques s’hagin posat en un clar perill d’extinció. Aquesta preocupació per la natura ha estat un altre factor per introduir canvis en la moda i en el consum d’aquest tipus de pell. 
Protesta feta per grups ecologistes denunciant la caça dels animals per la seva pell

Ja des de finals del segle i sobretot al començament del segle XXI estem assistint a un altre fenomen comercial que ha trastocat el mercat de la pell. Es tracta de la gran producció de sabates, vestits i altres elements fets a la Xina. Aquest país s’ha convertit en el gran productor de productes de baix cost oferint una qualitat mitja-baixa sense competència en els mercats actuals. Davant d’aquest fenomen el sector de les fàbriques i adoberies ha patit molt en els darrers anys on hem assistit a un tancament important de moltes indústries dedicades a aquest sector. Només els que s’ha pogut reciclar i orientar la seva producció oferint productes de qualitat amb un alt valor, disseny i acabat han pogut sobreviure aquesta època d’incertesa i dificultats. 

Com a resum de tota aquesta edat Contemporània voldríem incidir en el fet del gran desenvolupament tecnològic i químic que ha comportat, sense cap mena de dubte, un clar trencament de les estructures, dels processos productius i dels hàbits de consum que es venien arrossegant durant tots els segles anteriors. Hem assistit a un canvi radical, a un trencament absolut del que havia suposat fins ara les adoberies i el seu procés productiu. La mecanització del sector ha canviat radicalment tot el procés productiu i ha permès oferir productes més diversos amb múltiples acabats i qualitats. A més, la indústria química ha comportat descobrir fibres sintètiques que poden substituir perfectament la pell en qualsevol dels usos que se’ls i estava donant fins ara. Per tant, el paper capdavanter d’aquest element ha passat a ser secundari. Finalment, la suma d’aquests processos ha permès convertir la pell com una mena de teixit més que es pot emprar sol o combinat amb altres teixits per a la confecció de vestits, de sabates i d’altres elements complementaris. Tot i això, la pell i la pelleteria, més perseguides socialment que en els segles anteriors continua sent el referent per a la manifestació del poder econòmic i distinció dins de la societat moderna.    

Per a més informació en relació a les noves tècniques de la indústria de la pell: http://www.oficinadetreball.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/ciutadans/_fitxers/TCP_2.pdf

 _____________________________________
Bibliografia 

Azdet Riba, Juan. Cómo se trabaja la piel. (1967) Editorial De Vecchi. Barcelona. ISBN: 84-315-0478-1.

Aznar Vallejo, Eduardo (1999). Vivir en la Edad Media. Ediciones Arco Libros. Madrid. ISBN: 84-7635-343-X

 
 
Enrico Paoli, Ugo (2000). Urbs. La vida en la Roma Antigua. Editorial Iberia. Barcelona. ISBN: 84-7082-270-5

Laver, James (1969) . Breve historia del traje y la moda. Ediciones Catedra. Madrid. ISBN: 84-376-0732-9

Marín, Manuela(2001). Tejer y vestir: de la antigüedad al Islam. Consejo sSuperior de Investigaciones Cientíricas. Madrid. ISBN: 84-00-04728-1

Universitat de Vic.(2004)  La piel, material de revestimiento. Edita el Mueu del’art de la pell. Vic. ISBN: 84-931831-1-2-1

Webgrafia 

Ajuntament de Lleida. Les adoberies de Lleida del Segle XII. Disponible a: http://lesadoberiesdelleida.blogspot.com.es/  

Asunción, Julio. Rutas arqueológicas por Alicante. Disponible a: http://arqueologiaalicante.blogspot.com.es/2010/12/cueva-de-la-barcella-la-torre-de-les.html
BCN Hoy. Más protestas contra la industria peletera. Disponible a: http://www.bcnhoy.com/mas-protestas-contra-la-industria-peletera.html
 
Comunidad Virtual del cuero. Historia de la piel. Disponible a: http://www.cueronet.com/hpiel/historia1.htm   

 
El Periódico.com (2012). Otzi, el hombre del hielo. Disponible a:  http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/otzi-hombre-del-hielo-1384843
 
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. La indústria de l’adobament de la pell. Disponible a: http://www.oficinadetreball.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/ciutadans/_fitxers/TCP_2.pdf
 
La biblioteca de textos clásicos Imperium. El calzado romano. Disponible a: http://www.imperivm.org/articulos/calzado.html  

Llull, Ramon. El llibre de les Bèsties. Disponible a: http://geocities.ws/alfonsgc/documents_web/1bat_llibre_de_les_besties.pdf
 
Museu de la pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.  Web Corporativa. Disponible a :http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm  

Paper Blog. El calzado en la Edad Media. Disponible a: http://es.paperblog.com/el-calzado-en-la-edad-media-986911/
 
Paleorama en Red. Blog de Worlpress. Uso de la piel en la prehistória. Hallazgos directos y pruebas indirectas. Disponible a: http://paleorama.wordpress.com/2010/11/18/el-uso-de-la-piel-en-la-prehistoria-hallazgos-directos-y-pruebas-indirectas/  

Pieles Decorativos. Historia del curtido. Disponible a: http://pieles-decorativos.webnode.es/historia/     

Universitat Miguel Hernández. Historia de la moda. Prehistoria. Disponible a: http://calzadoumh2010.files.wordpress.com/2010/02/prehistoria.pdf
 
Xtec.cat. Ramon Llul. El llibre de les bèsties. Disponible a: http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/contenidor.htm
 
Les adoberies de Lleida. Disponible a: http://lesadoberiesdelleida.blogspot.com.es/
 



 

No hay comentarios:

Publicar un comentario