Edat Moderna (1453- 1790)

L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història d'Occident segons la historiografia francesa. S'inicia l'any 1453 amb la caiguda de Constantinoble i acaba el 1790 amb la revolució francesa.

Recuperat del sotrac de la forta crisi del segle anterior el gremi de curtidors es dividia ja en tres branques: 

Els blanquers: eren els artesans encarregats d’eliminar el pèl i la llana de les pells, les treballaven fins a deixar-les “en blanc”, d’aquí ve el seu nom.

Els assaonadors: eren aquells que realitzaven les operacions d’acabat d’aquestes pells tenyint-les, greixant-les i aplicant els productes necessaris per a deixar-les preparades per a fer-ne diferents utensilis.

Els sabaters i artesans: aquests són els que realment treballaven aquesta pell fent-ne la manufactura tant de sabates com altres estris i productes. 

En aquesta època ja es comença a fabricar de tot, tot i això, es destaca la gran varietat de calçat que s’elabora amb la pell de vaca, de corder i de cabra. Com no podia ser d’altra manera les sabates es diferencien segons a l’estament al qual van dirigides. Pels pobres s’utilitza la pell de vaca mentre que els més adinerats poden comprar un calçat fet de pell de cabra i en ocasions porten botes. 

Ja en el segle XVI la moda comença a fer-se notar amb els vestits. La pell es converteix en un element imprescindible per a les peces de roba externa com les capes. En aquests moments Espanya és el que marca tendència en aquesta moda. La cort francesa, per exemple, substitueix les seves vestimentes pels dissenys i estils que provenen de la cort Espanyola. Molts barrets comencen a fer-se de pell i a portar diferents peces vistoses i acolorides. Novament en aquest apartat es diferencien clarament els diferents estaments de la societat de l’època, ja que els pobres empren pell curtida i els nobles pells més luxoses i cares com per exemple la pell de la marta. 

Figura del rei Felip II on s'aprecia tota una hornamentació de pell en el seu vestit

El descobriment d’Amèrica va suposar una font d’ingressos per a Espanya però també el coneixement d’una sèrie de nous recursos. Altres països com França, Anglaterra i Holanda es van apuntar també a aquesta cursa per conquerir nous territoris. Els seus esforços es van centrar més a l’Amèrica del Nord on els bastos territoris de Canadà oferien una gran abundància d’animals dels quals es van començar a explotar les seves pells. El castor es va convertir en una pell amb molt prestigi. Per la seva banda Rússia, principal exportadora de pells va veure caure el seu negoci i va començar també a conquerir la Siberià i Alaska a la cerca i captura de diferents animals amb els quals poder abaratir la seva producció de pell. La guineu, el llop i el castor eren les principals captures. 

Pells vingudes d'Amèrica i lluides per una senyora de l'època

Aquesta arribada de pells noves dinamitza el sector. Tot i això, la moda també canvia. De la mà dels francesos comencen a sorgir vestits més elaborats, més retocats on les pells incorporades als vestits perden importància i queden relegades a ser complements de la roba exterior com les capes. Als barret, per exemple, la pell es substituïda per la ploma. Per tant, el paper d’aquesta pell curtida i de qualitat queda més relegada al calçat, als guants i a folrar la roba d’hivern. 

Barret amb un hornamentat amb una ploma

Barret hornamentat amb pell de visó

A Espanya, aquests canvis que ens porta la Il·lustració van arribar sobtadament. La guerra de Successió Espanyola va comportar el canvi de la dinastia dels Àustria, tradicionalment més austers, pels Borbons amb la figura de Felip V. Aquest es va rodejar d’una sèrie de ministres afins que van introduir canvis en la forma de vestir a l’estil de la moda francesa que poc a poc s’anava imposant per tot Europa. Concretament a França el Ministre Colbert va voler renovar la indústria del curtit enfrontant-se directament als gremis de curtidors i a altres artesans de la pell impulsant un anàlisi més científic dels mètodes del tractament de la pell. Fruit d’aquest treball Des Billettes va escriu al 1708 un treball titulat: “La Tannerie et la préparation des cuirs” que va suposar la fi de la tradició oral sobre les tècniques de l’adobatge de la pell. 

Per ampliar informació podeu accedir a: http://books.google.es/books?id=KDIVAAAAQAAJ&pg=PR4&lpg=PR4&dq=La+Tannerie+et+la+pr%C3%A9paration+des+cuirs+1708+des+billettes&source=bl&ots=A1AZq7ksTZ&sig=XSRq2iciI7QapjtkFSpx64NpsIE&hl=ca&sa=X&ei=UYnLT6evHOqR0AWo7v3sAQ&ved=0CGIQ6AEwAQ#v=onepage&q=La%20Tannerie%20et%20la%20pr%C3%A9paration%20des%20cuirs%201708%20des%20billettes&f=false

Més tard, Espanya també va voler reactivar i protegir aquesta indústria del curtit. Carles III va promulgar una real cèdula en la que protegien no únicament als artesans curtidors sinó també els oficis de sabater, sastre i altres. Cal pensar que als ports espanyols arribava gran quantitat de cuir procedent de l’Argentina i de Cuba. El seu destí era Barcelona que va esdevenir hegemònica en aquest tractament de la pell d’aquesta època. Aquesta cèdula, doncs, va suposar una defensa dels interessos d’aquesta indústria nacional de la pell i, al mateix temps, una modernització total de la mateixa. En aquesta cèl·lula es va proposar, aplicant per primera vegada uns criteris universals i ben estructurats per estimular el desenvolupament de les adoberies espanyoles. Aquest fet va facilitar la producció de gran quantitat de pell curtida i preparada a bon preu per repartir-la pels diferents països europeus. 

Aquesta cèdula va comportar una millora de la insdúestria de la pell nacional

 

En aquest moment la pell tenia diferents usos entre els que destaca: 

La vestimenta: el calçat era el principal destí però també com a complement de la roba d’abric.

Construcció: amb la fabricació de tendes cobertes, portes, canoes i barques.

Militar: amb les armes de foc el cuir s’emprava per fer-hi fundes i armadures lleugeres.

Eines: amb la fabricació de cingles, corretges i els arnesos per a les cavalleries i els animals.

Enquadernació: coberta dels llibres.  

Artesania: diferents capces, baguls, bosses etc.  

Si voleu saber més sobre el cuir, la seva història i les seves utilitats podeu accedir a: https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CFMQFjAA&url=https%3A%2F%2F2esonatu.wikispaces.com%2Ffile%2Fview%2Fel%2Bcuero.pptx%2F192505006%2Fel%2Bcuero.pptx&ei=IqPLT-XKM4fU0QWAzbDJAQ&usg=AFQjCNGQHhEEVQ6JarrBJ5_hGjH7EpsNWQ&sig2=Ahmfla8HxR-5oPmgq9E73A&cad=rja

      

Tota aquesta modernització del sector de la pell va comportar, a la pràctica, una paulatina desaparició dels gremis on la seva excessiva jerarquització s’enfrontava a tota innovació tècnica. Cal pensar que la seva història es remunta al segle XIII i des de llavors havia anat incrementat el seu poder i influència fins a finals d’aquest segle XVIII. 

En aquesta etapa de l’Edat Moderna hem pogut assistir a un fet que ha marcat tot aquest període: es tracta del descobriment d’Amèrica. Tot aquest nou territori va suposar un canvi radical en les finances de tot Europa. Els països europeus es van llançar a conquerir territori explotant al màxim els nous recursos que tenien a l’abast. Tot i això, jo destacaria dos parts dins d’aquest període. La primera fa referència a la influència espanyola del segle XV on va marcar moda i va ser el gran dominador d’aquest segle. La segona part d’aquesta edat Moderna ve marcada pel domini de França amb les seves idees de la Il·lustració que va suposar l’eclosió de la classe burgesa enfront de la noblesa.

Pel que fa a la pell, en tota aquesta edat Moderna s’aprecien canvis importants que no suposen un trencament dels esquemes ni dels usos d’aquesta pell. De fet, amb més o menys mesura, la pelleteria continua sent usada com a distinció de poder de les diferents peces de vestir. I, el cuir, en les seves diferents pells, continua dominant l’industria del calçat i la dels complements. Tot i això, la moda canvia la tendència en l’ús d’aquesta pell.  Ara bé, el descobriment d’Amèrica va comportar l’arribada de molta quantitat de pell que va dinamitzar la indústria adobera nacional, gràcies també a la nova regulació establerta per Carles III.